Pitó catifa
Morelia spilota
Foto: Australian-Carpet-Python · Amos T Fairchild · CC BY-SA 3.0 · Modificacions i crèdits
Aquestes guies ofereixen informació general sobre la cura dels animals i no substitueixen una avaluació veterinària. Si l’animal presenta símptomes o el seu estat empitjora, contacta amb un veterinari amb experiència en animals exòtics.La traducció d’aquesta fitxa està en revisió i encara pot contenir errors. Si una indicació és ambigua, consulta la versió anglesa i demana assessorament professional abans d’aplicar-la.
- Zona càlida
- Superfície de descans: 35–38 °C
- Zona fresca
- Aire fresc: 24–27 °C
Aquests avisos cobreixen les disposicions citades, no totes les normes nacionals o locals possibles. Consulteu els requisits addicionals amb l'autoritat competent.
Descripció
Morelia spilota és una pitó d’Austràlia i Nova Guinea, amb poblacions que difereixen molt en mida i dibuix. Les taques o reticulacions recorden una catifa, d’on prové el nom comú. El cos musculós i la cua prènsil s’adapten a la vida a terra i als arbres; caça per constricció sobretot de nit.
Comportament
Observar el comportament individual i limitar la manipulació.
Convivència
Casa individualment; la cria requereix una gestió separada.
Allotjament i clima
Disseny de la guia de la subspècie i la mida pare del recinte. Les branques fortes, els retirs i l'espai vertical han de continuar sent utilitzables per un adult pesat.
Nit: 22–25 °C.
Configuració
Escolliu diàmetres de perxa i fixacions per a la constitució adulta esperada de la subspècie identificada.
Fent que l ' alçada sigui utilitzable
Assegura branques horitzontals, inclinades i verticals a l'estructura, utilitzant diàmetres que ofereixen agarre i suports adequats per al pes adult. Contecteu-los des de la branca d'il·luminació exposada a la zona freda, distribuint suports a través dels nivells. Col·loqueu les entrades del refugi al costat de les branques; afegiu fullatge al llarg de les rutes sense bloquejar plats, portes o respiradors.
Proves i accés
Connecteu les fonts de calor indicades a termòstats compatibles i protegiu-les per evitar el contacte amb l’animal. Fixeu les sondes segons les instruccions del dispositiu; mesureu per separat l’aire als llocs de descans i les superfícies escalfades amb instruments independents. En allotjaments amb aigua, comproveu també la temperatura i la qualitat de l’aigua: el termòstat d’una zona no controla les altres.
Amb el recinte complet en funcionament, registrar les lectures de dia i de nit i comparar-les amb el full. Portes d'assaig, obertures de cables i accés de neteja, mantenint els respiradors clars. Canvia una variable alhora i torna a comprovar després de cada ajust.
Il·luminació i UVB
Zona Ferguson no assignada amb prou precisió a aquest tàxon.
No es verifica un pic UVI per aquesta entrada. L' adaptació de la instal· lació requereix un objectiu per a les espècies i l' origen identificats; la disposició ha de proporcionar zones d' inspecció i accés voluntari a la llum. Un número perdut no estableix que UVB sigui inútil.
UVB: recomanat a la intensitat adequada per a les espècies amb l'opció de retirar. No estan establerts com igualment indispensables per a cada animal: la gestió de la dieta i la identificació d'espècies continuen sent part de l'avaluació.
UVA: recomanat com a part de l'espectre diürn, incloent quan UVB no està establert com a indispensable. La font UVB ja la pot subministrar; no es necessita automàticament una segona làmpada.
Tub lineal UVB amb reflector, mida una vegada establerta l' espècie UVI; no hi ha un sol percentatge verificat per a aquesta entrada.
Un temporitzador que proporcioni aproximadament 12 hores de llum i 12 hores de foscor és un punt de partida per al manteniment. Durant el dia l'animal escull la llum o es retira; els llums s'apaguen a la nit. L' estacionalitat i la reproducció requereixen adaptacions descrites per a l'espècie i l'origen.
Llum en la vida diària de l ' animal
Identificar subspècies i origen: M. s. spilota i M. s. varegata tenen diferents zones. No comprimeixis aquestes assignacions en un valor per a "pitó de catifa".
Un exemple de disposició al recinte.
Per fer el formigó de disseny, prendre la carcassa de 200 × 100 × 90 cm, usant la primera configuració dimensional en el full. Aquest és un exemple de muntatge: conservar les condicions i qualsevol alternativa adjunta al mínim especificat.
En un terrari de fusta amb il·luminació interna, imagineu el tub a 85 cm del terra i el dors o el cap a 45 cm del terra. La distància geomètrica és de 40 cm. La branca o plataforma queda per sota d’aquesta alçada de l’animal, segons la mida del cos. Col·loqueu la il·luminació sobre un costat i deixeu un camí cap a refugis completament protegits de la llum.
En un terrari de vidre amb sostre de malla, manteniu la mateixa alçada de l’animal i imagineu el tub a 5 cm per sobre de la malla: la distància passa a ser de 50 cm. La malla atenua els raigs UV de manera variable; els sostres de vidre ordinari bloquegen els UVB. Augmentar només el percentatge no és suficient: mesureu sota la malla i ajusteu l’alçada, la potència o la disposició segons calgui.
Aquestes distàncies descriuen l'exemple, no un espai segur per a cada llum. Primer establir un objectiu verificat UVI per al tàxon identificat. Respectar també l ' espai mínim especificat per al model utilitzat . Torna a comprovar amb el mobiliari, els guàrdies i la malla instal· lats, incloent els punts més alts assolibles i el creixement animal.
Tria i comprova la il·luminació.
En primer lloc, definir el pegat que heu d' il· luminar tot el cos i la ruta a una retirada de pantalla. Per a un pegat ample, seleccioneu un tub lineal amb reflector; considereu un compacte només si el vostre pegat útil cobreix el cos i deixeu un degradat accessible. Comprovar el model, la sortida, el reflector i la distància de muntatge, a continuació, comparar UVI mesura amb l'objectiu de l'espècie. L' etiqueta UVB tant per si sola no podeu determinar la distància com la intensitat.
La comprovació decisiva utilitza un UVI metres davant de la font a l'alçada dels animals. Comproveu el centre i les vores del pegat exposat, els suports més alts i els retrocessos, que han de permetre la retirada dels raigs UV. Repetir després de moure l' equip, canviar les làmpades i el creixement de la planta. Sense mesurador, useu les instruccions i mesuraments del fabricant per a la configuració exacta, inclosos els espais de seguretat.
Quan UVB o UVA estan absents
Quan el UVB està absent, una dieta integral apropiada pot proporcionar vitamina D3; no afegeix automàticament suplements a la presa. La provisió dietètica no recrea tots els efectes de la llum, així que retingui els plans per a l'exposició controlada UVB.
UVA contribueix a la percepció i el comportament ambiental i no pot ser substituït per vitamines o calci. Un rètil UVB font normalment també emet UVA: comprovar el seu espectre declarat. Si la il·luminació existent no n'hi ha prou, completar la instal·lació amb una font adequada; un LED blanc ordinari no garanteix UVA i un llum UVA-solament no proporciona UVB.
Humitat i ventilació
Mantingui la humitat entre el 40 i el 60% i mantingui un refugi humit accessible. Col·loqui el higròmetre al costat de les branques de repòs, fora de l'esprai d'aigua directe, i compari les lectures amb la zona freda. Enregistrar la tendència després de l' entrada d' aigua; si les lectures romanen fora del rang especificat, comprovi els conductes de ventilació i les superfícies que romanen humides abans d' ajustar la boira.
Alimentació
La dieta de Morelia spilota es basa en preses senceres. Les subspècies i la localitat afecten en gran mesura la mida final: mida de la presa de l'individu.
Aliments recomanats
Les categories descriuen l'ús en la dieta: alterna els aliments dins de cada categoria sense tractar-los com una puntuació nutricional absoluta.
| Menjar | Ús en la dieta | Beneficis i límits | Preparació |
|---|---|---|---|
| Roedors sencers descongelats criats en captivitat | Opcions principals | L'esquelet, els òrgans i el múscul junts subministren nutrients absents de la carn sol; seleccionen la mida de la presa segons la capacitat de tragar i la porció especificada per a l'espècie. | Descongelar completament en un refrigerador en un recipient separat del menjar humà, després escalfar en una bossa segellada en aigua tíbia. No microones ni recongelar. |
| Aus de cria en captivitat petites | Per alternar | Proporcionar varietat nutricional en relació amb els rosegadors, però les espècies, la mida i el contingut energètic difereixen: no substituir un objecte de presa per un altre molt més gran. | Descongelar completament i substituir un àpat, en comptes d'afegir l'ocell a la ració normal. Usa només quan s' accepti i s' adapti a la mida de la boca. |
| Carn desosada i òrgans sols | Evitar / no com a aliment bàsic | No reemplacis a preses senceres: la carn muscular és pobre en calci i una dieta de només fetge pot subministrar vitamina A excessiva. | No faci servir filets, pollastres desossats o carns processades com a dieta regular. |
| Roedors vius | Evitar / no com a aliment bàsic | Pot mossegar greument al rèptil; El moviment no millora l' equilibri nutricional. | Per als animals que rebutgen la presa descongelada, avaluï la temperatura, la salut i la tècnica de presentació abans de canviar de presa. |
Dinars segons edat i grandària
| Etapa i mida | Freqüència | Quantitat per menjar |
|---|---|---|
| Neonats: després del primer despreniment de la pell i l'establiment de l'alimentació | Cada 7 dies | Una presa sencera per menjar, amb un diàmetre proper a la secció més ampla del cos de la serp i només un petit embalum visible postcomida. Augmentar gradualment la mida de les preses; no apilar objectes de presa grans per accelerar el creixement. |
| Menors i subadults: fins que el creixement es desacceleració | Cada 7-14 dies | Una presa sencera per menjar, amb un diàmetre proper a la secció més ampla del cos de la serp i només un petit embalum visible postcomida. Augmentar gradualment la mida de les preses; no apilar objectes de presa grans per accelerar el creixement. |
| Adults: creixement lent, manteniment. | Cada 14 – 28 dies com a punt de partida | Una presa sencera per menjar, amb un diàmetre proper a la secció més ampla del cos de la serp i només un petit embalum visible postcomida. Augmentar gradualment la mida de les preses; no apilar objectes de presa grans per accelerar el creixement. |
Ajusta les porcions
Peseu abans d’alimentar i compareu diverses mesures, no pas el pes immediatament després d’un àpat. Manteniu una musculatura definida sense plecs de greix; amplieu els intervals si el pes és excessiu. El rebuig del menjar acompanyat de pèrdua de pes, regurgitació o dificultat respiratòria requereix una avaluació veterinària.
Preparar i oferir els àpats
Descongelar completament en un refrigerador en un recipient separat del menjar humà, després escalfar en una bossa segellada en aigua tíbia. No microones ni recongelar.
Oferir amb pinces en una superfície neta en el seu recinte; evitar moure la serp per a cada menjar. Suprimiu preses rebutjades. Deixar inalterat almenys 48 hores després amb accés continuat al gradient tèrmic correcte.
Calci i vitamines
Una dieta de preses senceres ben alimentades i correctament criades normalment no requereix calci ni multivitaminas agregades a cada menjar. No injecteu vitamines a les vostres preses ni intenteu compensar una dieta basada exclusivament en carn amb dosis improvisades.
Cures diàries
Primers dies
Permetre l' accés a retiros i controlar el clima, l' alimentació i el pes sense molestar repetidament l' animal.
Neteja
Manteniu els animals i el material lluny de les cuines i les zones d’aliments, utilitzeu eines exclusives per a cada recinte i renteu-vos les mans amb aigua corrent i sabó després de manipular animals, el seu menjar, aigua de la instal·lació o accessoris. Manteniu els nouvinguts en quarantena separada i acordeu-ne la durada i els controls amb un veterinari abans d’introduir-los amb els animals ja presents.
Manipulació
Minimiceix les transferències i recolza el cos; eviti la retenció de la cua o el contacte forçat.
Controls
Registreu el pes, la gana i el comportament; consulteu un veterinari amb experiència en l’espècie si els canvis persisteixen. Si hi ha respiració dificultosa o ferides, contacteu-hi aviat sense esperar que els símptomes persisteixin.
Cria
Morelia spilota: quan la femella busqui un lloc de posta, separeu el mascle i proporcioneu una cambra protegida amb prou espai per al cos enroscat i els ous. Si opteu perquè la mare covi els ous, prepareu abans el microclima: el material sota la femella s’ha de mantenir sec o tot just humit, sense estar mullat.
Sexe, maduresa i preparació
Registre de forma geogràfica i ascendència: selva, costa i diamant no són etiquetes intercanviables en planificar la reproducció. Esperar el desenvolupament adult i la condició estable; aclarir la identitat abans de muntar en bicicleta animals d'origen incert.
Inicia un registre per a cada animal reproductor amb identitat, origen, edat documentada i pesos previs. Comparar la tendència del pes amb el creixement i la condició corporal; retardar les introduccions per a animals que continuen creixent ràpidament, perdent pes o recentment adquirits. Useu les edats indicades com a guia juntament amb aquests controls. Si el sexe no pot ser identificat de manera fiable, obté una avaluació per personal qualificat abans d'aparellar-se.
Preparació i cicle estacional
L' estacionalitat depèn de la forma. La cria de la selva es documenta sense refrigeració especial mentre es reté una gota nocturna; això no estableix un programa per a diamants o altres formes. Eviti un hivern artificial per a tot el complex.
Abans de les trobades, prepara i prova els recintes per a les cries i té disponibles els primers aliments. Verifiqueu els registres d' alimentació regular dels adults i bona condició corporal, després verifiqueu l'accés des de les àrees exposades als retirs. Si el protocol d' espècies inclou canvis estacionals, ajusta la configuració gradualment i registra la resposta. Registreu la localització i lectura de l'aire nocturn, les superfícies i els ous per separat; mantenir aigua disponible a tot arreu.
Tallet i aparellament
Introduïu només adults identificats, compatibles, amb un altre recinte llest. Observar des de la distància i aturar la persecució persistent, lesió o incapacitat d'escapar de la parella; no separar per la força animals durant la copulació. Registra la data, ambdues identitats i el que vas veure realment: el nuvi, el contacte o l'aparellament per si sol no prova la fertilització.
Abans de la posta i el niu.
Quan la femella busca un niu, separa el mascle i ofereix una càmera protegida prou gran per a les corbes del cos de la serp i els ous. Si escull la cria materna, prepara el microclima per endavant: el material sota la femella ha de romandre sec o amb prou feines humit en lloc d'interminar.
Manteniu un lloc de posta adequat encara que no hi hagi mascle: les femelles poden produir ous no fecundats. Els esforços persistents sense posta, la debilitat o el teixit que sobresurt de la cloaca requereixen una valoració veterinària ràpida. Si apareixen aquests signes, no espereu la data prevista de posta. No comprimiu l’abdomen, no estireu els ous ni administreu fàrmacs per induir la posta sense indicació veterinària.
Incubació d ' ous
Per a la forma de la selva, la incubació artificial es documenta al voltant de 30,5-31,5 °C amb eclosió prop de 50 dies, en vermiculita humida/perlita sense aigua exprimible. Aquest exemple es refereix a aquesta manera: identificar el llinatge abans d'aplicar-lo a una pitó de catifa genèrica.
Proveu el sistema abans de posar amb una sonda independent a l'alçada dels ous. Utilitzar envasos nets i etiquetats, tancats però que permetin l'intercanvi d'aire, amb espai per a ous i cries. Mantingui els ous en la seva orientació original i no desprengui les clofolles enganxades. El medi ha de retenir la humitat sense aigua lliure a la closca; comprovar la condensació i la pèrdua d'aigua, afegint aigua a la vora en lloc de en els ous. Enregistrar la temperatura i els esdeveniments diaris sense obertura innecessària. Les durades són finestres: no augmentar la calor per complir amb una data.
Primers àpats i atenció als menors
Proporcionar allotjament individual amb refugis i suports estables, després oferir un petit roedor després del primer despreniment de pell. No confongui el canvi de color posterior amb la maduresa reproductiva. Per rebutjar els animals comprovar el pes i les condicions abans de canviar repetidament de presa o manipular-los.
Durant les primeres setmanes segueix cada jove: un grup d'alimentació no estableix que cada individu mengi. La ingesta, els excrements i el breu pesatge periòdic revelen creixement i quan augmentar l'espai i la mida de les preses. Es necessita un habitatge separat si la competència impedeix que es marquin les diferències d' alimentació o mida. El trasllat a un altre cuidador pot seguir àpats independents documentats repetids.
Recuperació femenina
Després de la reproducció, proporcioni aigua i la dieta equilibrada habitual, inicialment en porcions manejables; controlar el pes, l'activitat i la recuperació de la gana. Mantingues els suplements i la il·luminació d'acord amb la guia d'alimentació. Eviteu noves introduccions fins que s' hagi recuperat la condició anterior; poden ocórrer posades posteriors sense cap altre aparellament. Els esforços persistents, la debilitat o el teixit protuberant requereixen atenció veterinària, sense estrènyer l'abdomen.
Equip i diari d' exemple
Col·loqueu el niu on es pugui revisar sense desmuntar el recinte. Etiqueteu els recipients amb la identitat de la femella i la data de posta i prepareu el substrat indicat; per als ous adherits, instal·leu proteccions al mateix lloc sense desenganxar-los. Si feu servir una incubadora, instal·leu un termòstat i una sonda independent i proveu-la abans de la posta. Poseu també en funcionament els recintes de les cries i prepareu una balança i els primers aliments, tot reservant espai per a les postes posteriors.
Per seguir la reproducció de Morelia spilota, porteu un registre amb les dates reals. Anoteu primer la identitat, el pes i la condició corporal dels adults i, després, les trobades observades, la posta o el part i les condicions de desenvolupament. Després de l’eclosió o el naixement, registreu el primer àpat realment acceptat i el creixement de cada cria, mentre continueu observant la recuperació de la femella. Aquestes dades ajuden a reconèixer les tendències de la vostra línia de cria sense convertir durades aproximades en terminis obligatoris.