Salamandra de foc
Salamandra salamandra
Foto: Feuersalamander portrait · Michael Linnenbach · CC BY-SA 3.0 · Modificacions i crèdits
Aquestes guies ofereixen informació general sobre la cura dels animals i no substitueixen una avaluació veterinària. Si l’animal presenta símptomes o el seu estat empitjora, contacta amb un veterinari amb experiència en animals exòtics.La traducció d’aquesta fitxa està en revisió i encara pot contenir errors. Si una indicació és ambigua, consulta la versió anglesa i demana assessorament professional abans d’aplicar-la.
- Zona càlida
- Aire diürn: ≤20 °C
- Zona fresca
- Aire del recinte: ≤20 °C
Aquests avisos cobreixen les disposicions citades, no totes les normes nacionals o locals possibles. Consulteu els requisits addicionals amb l'autoritat competent.
Descripció
Salamandra salamandra és un amfibi europeu amb un cos negre amb taques o bandes grogues que varien entre individus i subspècies. Habita principalment boscos, emergint en condicions humides i tènues per buscar invertebrats. Les glàndules de la pell produeixen secrecions defensives; les femelles de S. s. terrestris normalment dipositen larvas a l'aigua.
Convivència
Avaluar la compatibilitat i competència amb un pla específic per a cada espècie; La mida del recinte per si mateix no estableix la idoneïtat del grup.
Allotjament i clima
Per S. s. terrestris: camada, retirs humits i secs, terra drenant i un plat d'aigua de fàcil sortida. Eviti l'estancament i el sobreescalfament.
Guia de temporada activa per a S. s. terrestris; El clima i el ciclisme depenen de les subspècies.
Configuració
Preparar aigua nova en un recipient dedicat i tractar el clor i la cloramina abans d'utilitzar-la per plats, substrat o bruma, seguint les instruccions del producte.
Pis fresc i pells.
Estendre el substrat especificat i posar suro i refugis baixos prop del terra sense enterrar entrades a la pila de descartades. Mantingui els retirs humits i menys humits assolibles i provi deixant el plat poc profund. Les larves aquàtiques pertanyen al tanc separat descrit en la cria.
Proves i accés
Connecteu les fonts de calor indicades a termòstats compatibles i protegiu-les per evitar el contacte amb l’animal. Fixeu les sondes segons les instruccions del dispositiu; mesureu per separat l’aire als llocs de descans i les superfícies escalfades amb instruments independents. En allotjaments amb aigua, comproveu també la temperatura i la qualitat de l’aigua: el termòstat d’una zona no controla les altres.
Amb el recinte complet en funcionament, registrar les lectures de dia i de nit i comparar-les amb el full. Portes d'assaig, obertures de cables i accés de neteja, mantenint els respiradors clars. Canvia una variable alhora i torna a comprovar després de cada ajust.
Il·luminació i UVB
Zona 1 : ombra o activitat crepuscular ; banda ecològica UVI 0 – 0.7.
No es verifica un pic UVI per aquesta entrada. L' adaptació de la instal· lació requereix un objectiu per a les espècies i l' origen identificats; la disposició ha de proporcionar zones d' inspecció i accés voluntari a la llum. Un número perdut no estableix que UVB sigui inútil.
UVB: recomanat a la intensitat adequada per a les espècies amb l'opció de retirar. No estan establerts com igualment indispensables per a cada animal: la gestió de la dieta i la identificació d'espècies continuen sent part de l'avaluació.
UVA: no s' estableix el requisit precís per a aquesta entrada; no es prescriu cap font UVA separada. Avalua junts la il·luminació, retirada i etapa de vida.
Tub lineal UVB amb reflector, mida una vegada establerta l' espècie UVI; no hi ha un sol percentatge verificat per a aquesta entrada.
Un temporitzador que proporcioni aproximadament 12 hores de llum i 12 hores de foscor és un punt de partida per al manteniment. Durant el dia l'animal escull la llum o es retira; els llums s'apaguen a la nit. L' estacionalitat i la reproducció requereixen adaptacions descrites per a l'espècie i l'origen.
Llum en la vida diària de l ' animal
Mantingui retiros humits opacs i eviti que la il·luminació sobrecalent el recinte. La zona 1 no és una dosi obligatòria: queda per determinar el pic pràctic.
Un exemple de disposició al recinte.
El full no estableix una alçada mínima. Per explicar el muntatge només, imagineu suports d'il·luminació de 60 cm d'alçada: aquesta alçada il·lustrativa no estableix dimensions mínimes de la carcassa. Les entrades agregades requereixen la identificació de les espècies en primer lloc.
En un terrari de fusta amb il·luminació interna, imagineu el tub a 55 cm del terra i el dors o el cap a 25 cm del terra. La distància geomètrica és de 30 cm. La branca o plataforma queda per sota d’aquesta alçada de l’animal, segons la mida del cos. Col·loqueu la il·luminació sobre un costat i deixeu un camí cap a refugis completament protegits de la llum.
En un terrari de vidre amb sostre de malla, manteniu la mateixa alçada de l’animal i imagineu el tub a 5 cm per sobre de la malla: la distància passa a ser de 40 cm. La malla atenua els raigs UV de manera variable; els sostres de vidre ordinari bloquegen els UVB. Augmentar només el percentatge no és suficient: mesureu sota la malla i ajusteu l’alçada, la potència o la disposició segons calgui.
Aquestes distàncies descriuen l'exemple, no un espai segur per a cada llum. Primer establir un objectiu verificat UVI per al tàxon identificat. Respectar també l ' espai mínim especificat per al model utilitzat . Torna a comprovar amb el mobiliari, els guàrdies i la malla instal· lats, incloent els punts més alts assolibles i el creixement animal.
Tria i comprova la il·luminació.
En primer lloc, definir el pegat que heu d' il· luminar tot el cos i la ruta a una retirada de pantalla. Per a un pegat ample, seleccioneu un tub lineal amb reflector; considereu un compacte només si el vostre pegat útil cobreix el cos i deixeu un degradat accessible. Comprovar el model, la sortida, el reflector i la distància de muntatge, a continuació, comparar UVI mesura amb l'objectiu de l'espècie. L' etiqueta UVB tant per si sola no podeu determinar la distància com la intensitat.
La comprovació decisiva utilitza un UVI metres davant de la font a l'alçada dels animals. Comproveu el centre i les vores del pegat exposat, els suports més alts i els retrocessos, que han de permetre la retirada dels raigs UV. Repetir després de moure l' equip, canviar les làmpades i el creixement de la planta. Sense mesurador, useu les instruccions i mesuraments del fabricant per a la configuració exacta, inclosos els espais de seguretat.
Quan UVB o UVA estan absents
Quan es manté l’animal sense UVB, la D3 s’ha d’aportar mitjançant una dieta completa o suplements adequats a l’espècie. El calci sol no substitueix la D3. Comproveu les quantitats que ja contenen els aliments preparats i els multivitamínics abans de combinar productes; la dosi també depèn de la dieta i no es pot deduir de les hores d’il·luminació.
UVA no té substitut dietètic. Mantenir una il·luminació adequada i fotoperiode sense afegir una font intensa per compensar la informació no verificada: l'exposició als amfibis s'ha d'avaluar per espècie i etapa de vida.
Humitat i ventilació
Creeu un gradient d’humitat al substrat i manteniu també refugis secs disponibles. Eviteu un ambient uniformement mullat. Mesureu prop dels refugis sense que l’higròmetre toqui el substrat humit i inspeccioneu també el substrat sota els refugis. Si les lectures continuen fora de l’interval indicat, comproveu si hi ha ventilació obstruïda o aigua estancada abans d’ajustar l’aportació d’aigua; torneu a mesurar després del canvi.
Alimentació
Salamandra salamandra: depredador d'invertebrats amb metabolisme dependent de la temperatura. Les llombrics de terra i els insectes variats són preferibles a la carn desossada o als rosegadors de rutina.
Aliments recomanats
Les categories descriuen l'ús en la dieta: alterna els aliments dins de cada categoria sense tractar-los com una puntuació nutricional absoluta.
| Menjar | Ús en la dieta | Beneficis i límits | Preparació |
|---|---|---|---|
| Enderrocs de cultius controlats | Opcions principals | Suau presa amb un balanç mineral generalment més favorable que els grills sense suplementar; particularment útil per als amfibis. No són una raó per eliminar tota varietat. | Enjugueu i tall només si és necessari per a la mida de la boca. Evitar esquers de pesca tenyits, cultius sobre fems contaminat i recol·lecció de sòl tractat. |
| Grillantores i llagostes | Opcions principals | Subministrar proteïnes i fomentar la caça; el calci és baix en relació amb el fòsfor, per la qual cosa es necessiten preparació i suplementació. | Useu insectes criats en captivitat i carregueu els intestins tal com es descriu a continuació. Seleccioneu alimentadors de mida adequada, col· loca el lot del menjar en un recipient net i aplica un recobriment de calci prim immediatament abans d' oferir- los. |
| Avellanes de corral | Opcions principals | Una segona font de proteïnes útil per a la rotació; no són completes i no substitueixen el calci. | Oferir nimfes suaus ben alimentades de mida a la boca; evitar adults excessivament durs. |
| Larves de l’arna de la cera, cucs de la farina i zòfobes | Ocasionals | Les larves riques en greix concentren energia i sovint contenen poc calci: l'ús com una petita part de la varietat, no l'únic aliment. | Substitueix part del menjar en comptes d' afegir- los a una ració completa. Eviti les larves dures o sobredimensionades per a animals petits. |
| Insectes silvestres, lluernes i preses contaminades | Evitar / no com a aliment bàsic | Pot portar pesticides, paràsits o toxines; un aspecte saludable no estableix la seguretat. | Useu cultius de menjadores rastrejables; no recol·lecteu insectes al costat de carreteres o jardins tractats. |
Valors nutricionals comparables
Proteïnes, greixos, calci i fòsfor són percentatges de matèria seca, excloent l'aigua; la matèria seca en si és un percentatge del pes fresc. Aquests són valors analítics de referència compilats en una taula clínica, no continguts garantits del seu lot o un rànquing universal. L'edat, la criança, l'alimentació i la suplementació canvien la composició. No els compareu directament amb els percentatges d'aliments frescos o dietes ja diludes preparades. No es proporcionen nombres comparables per a altres aliments.
| Insecte | Matèria seca | Proteïna bruta | Grasa bruta | Calci / fòsfor | Ca:P |
|---|---|---|---|---|---|
| Grillantor domèstic per a adultsAcheta domestica | 32% del pes fresc | 62,6% DM | 20,4% DM | 0,3 / 1% DM | 0,3:1 |
| Garrofes migratòriesLocusta migratoria | 31% del pes fresc | 67,5% DM | 14% DM | 0,1 / 0,7% DM | 0,14:1 |
| Larva de cuc del menjarTenebrio molitor | 32,8% del pes fresc | 52,8% DM | 36,1% DM | 0,3 / 0,8% DM | 0,37:1 |
MS = matèria seca . Ca: P descriu el calci en relació amb el fòsfor abans de la suplementació: una presa rica en proteïnes pot ser pobre en calci. Les porcions ofertes continuen sent les indicades per a aquesta espècie i etapa de vida.
Dinars segons edat i grandària
| Etapa i mida | Freqüència | Quantitat per menjar |
|---|---|---|
| Larvas aquàtics, si són presents. | Larves petites: diàries; larves ben cultivades: de 2 a 3 vegades per setmana, segons la temperatura | Dafnia cultivada i altres petits invertebrats aquàtics per obtenir larvas diminutes; després, trossos de lombrics que es poden empassar. Oferiu alguns dits alhora i extragui les sobres. |
| Joves terrestres després de metamorfosis | Cada 1 – 2 dies , porcions petites | Comenceu amb 1 a 2 petites llombrics de terra o uns pocs insectes de mida boca suau; observi empassar i abdomen. Reemplaça la presa gran amb peces més petites. |
| Subadults i adults | Cada 7 – 14 dies per a adults que es mantenen frescos ; controli el consum i el pes | Comenceu amb una lombriu de terra fàcilment empassada; afegiu un segon només si la primera es menja i la condició del cos roman magra. Registra la mida del cuc: dos llombrics de terra poden tenir pesos molt diferents. |
Ajusta les porcions
Per valorar la ració, compareu la quantitat i el tipus d’aliment consumit amb el creixement i la condició corporal. Pesar setmanalment els joves i mensualment els adults ajuda a seguir l’evolució. Ajusteu la ració gradualment segons el creixement o les reserves; reduïu-la si la condició corporal indica excés de pes o queden restes. Investigueu la pèrdua de pes inesperada o la inflor anormal, en lloc de respondre-hi només amb més o menys menjar.
Preparar i oferir els àpats
Durant les 24–48 hores abans d’oferir-los com a presa, manteniu els insectes al recipient de cria amb aliment complet per a insectes d’alimentació i hidratació segura. Comproveu l’accés al menjar i a l’aigua i retireu les restes malmeses. Després seleccioneu preses de la mida indicada i prepareu només el lot que oferireu. Aquest procés, anomenat càrrega intestinal o gut-loading, millora la qualitat de les preses; el segó o la patata per si sols no corregeixen les mancances.
A l'hora de menjar, la presa ha de ser fàcil de empassar. Com a guia inicial, escolliu insectes que no siguin més amples que l'espai entre els ulls, després adapti la mida a la boca i la resposta de l'animal. Oferir-los individualment o en un plat resistent a fuites li permet veure la ingesta real i eliminar les sobres.
Useu equip net i aigua tractada per clor i cloramina per pinces, cocs i glops; eviti residus de sabó. Oferiu prop de l'animal sense fer-ho empassar substrat.
Calci i vitamines
Just abans d’oferir-los, empolvoreu lleugerament els insectes pobres en calci amb calci sense fòsfor: han de continuar visibles, sense grumolls de pols. Els insectes habituals sovint tenen una relació calci:fòsfor desfavorable; alternar-ne les espècies no és suficient per corregir-la.
Escolliu un sol programa de suplementació: calci sense altres additius per als àpats habituals i un multivitamínic adequat per a l’espècie amb els intervals d’administració indicats a l’etiqueta. Registreu el producte i la D3 i la vitamina A que ja conté; no afegiu una segona dosi als àpats en què utilitzeu un producte combinat. Amb l’exposició a UVB mesurada, acordeu l’aportació de D3 per via oral; les concentracions dels productes no són intercanviables.
Per als amfibis triar un producte apropiat per a la vitamina A també; el betacarotè per si sol no ha de considerar-se equivalent en totes les espècies. Les dosis terapèutiques de vitamina A requereixen un veterinari.
Cures diàries
Primers dies
Permetre l' accés a retiros i controlar el clima, l' alimentació i el pes sense molestar repetidament l' animal.
Neteja
Manteniu els animals i el material lluny de les cuines i les zones d’aliments, utilitzeu eines exclusives per a cada recinte i renteu-vos les mans amb aigua corrent i sabó després de manipular animals, el seu menjar, aigua de la instal·lació o accessoris. Manteniu els nouvinguts en quarantena separada i acordeu-ne la durada i els controls amb un veterinari abans d’introduir-los amb els animals ja presents.
Manipulació
Només transferències necessàries, amb guants humits sense pols.
Controls
Registreu el pes, la gana i el comportament; consulteu un veterinari amb experiència en l’espècie si els canvis persisteixen. Si hi ha respiració dificultosa o ferides, contacteu-hi aviat sense esperar que els símptomes persisteixin.
Cria
Sexe, maduresa i preparació
Confirmar subespècie i origen. Aquesta via fa referència a les formes que donen origen a larvas aquàtics; algunes poblacions ibèriques produeixen cries ja metamorfoseades. Els mascles adults tenen una coca més prominent; la maduresa i el creixement prenen diversos anys.
Inicia un registre per a cada animal reproductor amb identitat, origen, edat documentada i pesos previs. Comparar la tendència del pes amb el creixement i la condició corporal; retardar les introduccions per a animals que continuen creixent ràpidament, perdent pes o recentment adquirits. Useu les edats indicades com a guia juntament amb aquests controls. Si el sexe no pot ser identificat de manera fiable, obté una avaluació per personal qualificat abans d'aparellar-se.
Preparació i cicle estacional
Mantingui un cicle fresc d'acord amb l'origen i els refugis humits ventilats. Oferiu-li a la femella una safata poc profunda amb una rampa que pugui entrar i sortir sense nedar. Prepareu tancs larvaris separats abans de la temporada de naixement.
Abans de les trobades, prepara i prova els recintes per a les cries i té disponibles els primers aliments. Verifiqueu els registres d' alimentació regular dels adults i bona condició corporal, després verifiqueu l'accés des de les àrees exposades als retirs. Si el protocol d' espècies inclou canvis estacionals, ajusta la configuració gradualment i registra la resposta. Registreu la localització i lectura de l'aire nocturn, les superfícies i els ous per separat; mantenir aigua disponible a tot arreu.
Tallet i aparellament
L’aparellament té lloc a terra mitjançant la transferència d’un espermatòfor. Observeu sense manipular la parella i separeu els mascles que es barallin. L’emmagatzematge d’esperma permet parts sense aparellament recent: conserveu l’historial complet dels contactes entre individus.
Embaràs i preparació per al naixement
La femella allibera larves vives a l'aigua, de vegades en múltiples lots. Inspecciona la safata diàriament i transfereix les larves amb un petit recipient, separant-les dels adults. No busqui ous per enterrar a vermiculita: el desenvolupament inicial esdevé dins la mare.
Naixement larval i metamorfosis
Larvas del darrere en aigua fresca, oxigenada i neta amb coberta i individus de mida similar. La metamorfosi varia: a mesura que les branquies s'encogen, proporcionen una rampa a un terreny molt humit. Les formes de naixement terrestre requereixen aquest segon recinte immediatament.
Primers àpats i atenció als menors
Per a les larves, oferiu dàfnies, petites larves aquàtiques de cultiu i cucs de terra de mida adequada, comprovant cada individu. Després de la metamorfosi, feu servir petits insectes i cucs de terra amb suplementació en un allotjament humit i ventilat; eviteu els bassals profunds perquè els juvenils terrestres es poden ofegar.
Observeu diàriament l’alimentació, el creixement i la fase de desenvolupament de cada larva, evitant captures innecessàries per pesar-la. Comproveu també la qualitat de l’aigua, les lesions i les diferències de mida: que el grup mengi no demostra que totes les larves s’alimentin. Separeu els individus ferits o exclosos del menjar i adapteu l’espai i la dieta al desenvolupament. Per a les formes que esdevenen terrestres, prepareu sortides de pendent suau i refugis abans del pas a terra.
Recuperació femenina
Mantingui a la femella en un ambient fresc i estable amb aigua accessible i els seus aliments habituals. Supervisar el pes i l'apetit i seguir revisant la conca: més larves poden néixer més tard. Esperi a que la condició corporal es recuperi abans de noves presentacions.
Equip i diari d' exemple
Prepari una safata de naixement amb una rampa, tancs larvaris coberts, proves d'aigua, termòmetre, sifó i carcassa terrestre per a metamorfosi. Registre de cada grup de naixement, aliments acceptats i transició a la terra; els naixements poden ser escampats amb el temps.