Smooth knob-tailed gecko
Nephrurus levis
Foto: N. levis caught at Calperum 09 · David Wells · CC BY 3.0 · Modificacions i crèdits
Aquestes guies ofereixen informació general sobre la cura dels animals i no substitueixen una avaluació veterinària. Si l’animal presenta símptomes o el seu estat empitjora, contacta amb un veterinari amb experiència en animals exòtics.La traducció d’aquesta fitxa està en revisió i encara pot contenir errors. Si una indicació és ambigua, consulta la versió anglesa i demana assessorament professional abans d’aplicar-la.
- Zona càlida
- Superfície de descans: 31–32 °C
- Zona fresca
- Aire fresc: 21–27 °C
Aquests avisos cobreixen les disposicions citades, no totes les normes nacionals o locals possibles. Consulteu els requisits addicionals amb l'autoritat competent.
Descripció
Nephrurus levis és un gec dels hàbitats sorrencs d’Austràlia, amb cap ample, ulls grans i una cua curta acabada en un petit botó. Els tons rosats o bruns el camuflen amb el terra. A Uluru s’ha registrat sobretot en planes sorrenques amb spinifex i en matollars de mulga. Es refugia en caus i surt de nit per capturar invertebrats.
Comportament
Observar el comportament individual i limitar la manipulació.
Convivència
Casa individualment; la cria requereix una gestió separada.
Allotjament i clima
Aquesta entrada es refereix a N. levis . Almenys 8-10 cm de sorra fina i espais retiros permeten excavar; mantingui una zona humida al costat fresc. Les observacions de la IGA documenten madrigueres en substrat arenós. Mantenir el terra d'excavació que suporta túnels, amb humitat local sota la superfície i mobles pesants ancorats a terra.
Nit: >18 °C.
Zona càlida, zona fresca i refugis
Si s' especifica calefacció, col· loca-la en un extrem i distribueixi refugis entre aquesta zona i el costat fresc. Escolliu obertures i espai intern adequat pel cos; després d' afegir roba de llit, comprovi que les entrades romanen clares. Col· locar el plat en una base estable i deixar rutes entre retires; utilitzar suports baixos només quan sigui adequat per a l'espècie.
Estabilitat d'excavació i equipament.
Suports de roca i plataforma segurs a terra abans d' afegir substrat a la profunditat especificada. Deixi una zona d'excavació contínua i retiri el material al costat de les bases com a prova: els mobles han de romandre recolzats. Completar la capa d'excavació abans d'ajustar les alçades de la làmpada, ja que canvia l'alçada que l'animal pot assolir.
Proves i accés
Connecteu les fonts de calor indicades a termòstats compatibles i protegiu-les per evitar el contacte amb l’animal. Fixeu les sondes segons les instruccions del dispositiu; mesureu per separat l’aire als llocs de descans i les superfícies escalfades amb instruments independents. En allotjaments amb aigua, comproveu també la temperatura i la qualitat de l’aigua: el termòstat d’una zona no controla les altres.
Amb el recinte complet en funcionament, registrar les lectures de dia i de nit i comparar-les amb el full. Portes d'assaig, obertures de cables i accés de neteja, mantenint els respiradors clars. Canvia una variable alhora i torna a comprovar després de cada ajust.
Il·luminació i UVB
Zona Ferguson no assignada amb prou precisió a aquest tàxon.
No es verifica un pic UVI per aquesta entrada. L' adaptació de la instal· lació requereix un objectiu per a les espècies i l' origen identificats; la disposició ha de proporcionar zones d' inspecció i accés voluntari a la llum. Un número perdut no estableix que UVB sigui inútil.
UVB: recomanat a la intensitat adequada per a les espècies amb l'opció de retirar. No estan establerts com igualment indispensables per a cada animal: la gestió de la dieta i la identificació d'espècies continuen sent part de l'avaluació.
UVA: recomanat com a part de l'espectre diürn, incloent quan UVB no està establert com a indispensable. La font UVB ja la pot subministrar; no es necessita automàticament una segona làmpada.
Tub lineal UVB amb reflector, mida una vegada establerta l' espècie UVI; no hi ha un sol percentatge verificat per a aquesta entrada.
Un temporitzador que proporcioni aproximadament 12 hores de llum i 12 hores de foscor és un punt de partida per al manteniment. Durant el dia l'animal escull la llum o es retira; els llums s'apaguen a la nit. L' estacionalitat i la reproducció requereixen adaptacions descrites per a l'espècie i l'origen.
Llum en la vida diària de l ' animal
La recomanació localitzada es refereix a Nephrurus en general, no a N. levis. No transfereixi automàticament els pics d'altres gecs australians: mantingui les madrigueres completament vigilades i estableixi un objectiu específic per a cada espècie.
Un exemple de disposició al recinte.
Per fer el formigó de disseny, prendre la carcassa de 90 × 45 × 45 cm, usant la primera configuració dimensional al full. Aquest és un exemple de muntatge: conservar les condicions i qualsevol alternativa adjunta al mínim especificat.
En un terrari de fusta amb il·luminació interna, imagineu el tub a 40 cm del terra i el dors o el cap a 17 cm del terra. La distància geomètrica és de 23 cm. La branca o plataforma queda per sota d’aquesta alçada de l’animal, segons la mida del cos. Col·loqueu la il·luminació sobre un costat i deixeu un camí cap a refugis completament protegits de la llum.
En un terrari de vidre amb sostre de malla, manteniu la mateixa alçada de l’animal i imagineu el tub a 5 cm per sobre de la malla: la distància passa a ser de 33 cm. La malla atenua els raigs UV de manera variable; els sostres de vidre ordinari bloquegen els UVB. Augmentar només el percentatge no és suficient: mesureu sota la malla i ajusteu l’alçada, la potència o la disposició segons calgui.
Aquestes distàncies descriuen l'exemple, no un espai segur per a cada llum. Primer establir un objectiu verificat UVI per al tàxon identificat. Respectar també l ' espai mínim especificat per al model utilitzat . Torna a comprovar amb el mobiliari, els guàrdies i la malla instal· lats, incloent els punts més alts assolibles i el creixement animal.
Tria i comprova la il·luminació.
En primer lloc, definir el pegat que heu d' il· luminar tot el cos i la ruta a una retirada de pantalla. Per a un pegat ample, seleccioneu un tub lineal amb reflector; considereu un compacte només si el vostre pegat útil cobreix el cos i deixeu un degradat accessible. Comprovar el model, la sortida, el reflector i la distància de muntatge, a continuació, comparar UVI mesura amb l'objectiu de l'espècie. L' etiqueta UVB tant per si sola no podeu determinar la distància com la intensitat.
La comprovació decisiva utilitza un UVI metres davant de la font a l'alçada dels animals. Comproveu el centre i les vores del pegat exposat, els suports més alts i els retrocessos, que han de permetre la retirada dels raigs UV. Repetir després de moure l' equip, canviar les làmpades i el creixement de la planta. Sense mesurador, useu les instruccions i mesuraments del fabricant per a la configuració exacta, inclosos els espais de seguretat.
Quan UVB o UVA estan absents
Quan es manté l’animal sense UVB, la D3 s’ha d’aportar mitjançant una dieta completa o suplements adequats a l’espècie. El calci sol no substitueix la D3. Comproveu les quantitats que ja contenen els aliments preparats i els multivitamínics abans de combinar productes; la dosi també depèn de la dieta i no es pot deduir de les hores d’il·luminació.
UVA contribueix a la percepció i el comportament ambiental i no pot ser substituït per vitamines o calci. Un rètil UVB font normalment també emet UVA: comprovar el seu espectre declarat. Si la il·luminació existent no n'hi ha prou, completar la instal·lació amb una font adequada; un LED blanc ordinari no garanteix UVA i un llum UVA-solament no proporciona UVB.
Humitat i ventilació
Mantingui l'aire sec i ofereixi un retir humit i sorra lleugerament humida al costat fresc. No hi ha només un percentatge d' humitat verificat disponible per a aquesta configuració. A prop dels refugis sense deixar que el higròmetre toqui el llit humida, i també inspeccioni el substrat sota els retirs. Si les lectures romanen fora dels valors especificats, comprovi els respiradors bloquejats i l' aigua estancada abans d' ajustar l' entrada d' aigua; torneu a comprovar després del canvi.
Alimentació
Nephrurus levis menja insectes al vespre: utilitza preses petites i una superfície neta per limitar la ingestió de sorra.
Aliments recomanats
Les categories descriuen l'ús en la dieta: alterna els aliments dins de cada categoria sense tractar-los com una puntuació nutricional absoluta.
| Menjar | Ús en la dieta | Beneficis i límits | Preparació |
|---|---|---|---|
| Grillantores i llagostes | Opcions principals | Subministrar proteïnes i fomentar la caça; el calci és baix en relació amb el fòsfor, per la qual cosa es necessiten preparació i suplementació. | Useu insectes criats en captivitat i carregueu els intestins tal com es descriu a continuació. Seleccioneu alimentadors de mida adequada, col· loca el lot del menjar en un recipient net i aplica un recobriment de calci prim immediatament abans d' oferir- los. |
| Avellanes de corral | Opcions principals | Una segona font de proteïnes útil per a la rotació; no són completes i no substitueixen el calci. | Oferir nimfes suaus ben alimentades de mida a la boca; evitar adults excessivament durs. |
| Enderrocs de seda i larves de mosca soldat negre | Per alternar | Diversificar textura i nutrients. Les larves de mosca soldat negra poden subministrar més calci, però el contingut depèn de la cria: no completen tota la dieta. | Escolliu larvas alimentadores de mida adequada. Mantingui els cucs de seda amb el seu aliment específic; consulteu la guia de suplementació del proveïdor. |
| Larves de l’arna de la cera, cucs de la farina i zòfobes | Ocasionals | Les larves riques en greix concentren energia i sovint contenen poc calci: l'ús com una petita part de la varietat, no l'únic aliment. | Substitueix part del menjar en comptes d' afegir- los a una ració completa. Eviti les larves dures o sobredimensionades per a animals petits. |
| Insectes silvestres, lluernes i preses contaminades | Evitar / no com a aliment bàsic | Pot portar pesticides, paràsits o toxines; un aspecte saludable no estableix la seguretat. | Useu cultius de menjadores rastrejables; no recol·lecteu insectes al costat de carreteres o jardins tractats. |
Valors nutricionals comparables
Proteïnes, greixos, calci i fòsfor són percentatges de matèria seca, excloent l'aigua; la matèria seca en si és un percentatge del pes fresc. Aquests són valors analítics de referència compilats en una taula clínica, no continguts garantits del seu lot o un rànquing universal. L'edat, la criança, l'alimentació i la suplementació canvien la composició. No els compareu directament amb els percentatges d'aliments frescos o dietes ja diludes preparades. No es proporcionen nombres comparables per a altres aliments.
| Insecte | Matèria seca | Proteïna bruta | Grasa bruta | Calci / fòsfor | Ca:P |
|---|---|---|---|---|---|
| Grillantor domèstic per a adultsAcheta domestica | 32% del pes fresc | 62,6% DM | 20,4% DM | 0,3 / 1% DM | 0,3:1 |
| Garrofes migratòriesLocusta migratoria | 31% del pes fresc | 67,5% DM | 14% DM | 0,1 / 0,7% DM | 0,14:1 |
| Larva de cuc del menjarTenebrio molitor | 32,8% del pes fresc | 52,8% DM | 36,1% DM | 0,3 / 0,8% DM | 0,37:1 |
MS = matèria seca . Ca: P descriu el calci en relació amb el fòsfor abans de la suplementació: una presa rica en proteïnes pot ser pobre en calci. Les porcions ofertes continuen sent les indicades per a aquesta espècie i etapa de vida.
Dinars segons edat i grandària
| Etapa i mida | Freqüència | Quantitat per menjar |
|---|---|---|
| Joves: des de la primera alimentació fins al creixement ben establert | Diàriament | Ració de prova inicial: 3–5 insectes petits, d’un en un. Compteu els que menja en uns 5 minuts; atureu-vos quan disminueixi l’interès en lloc de reposar-ne contínuament. Ajusteu la quantitat a la mida real de les preses i al creixement de l’animal. |
| Menors i subadults: encara creix notablement | Cada dos dies | Ració de prova inicial: 3–5 insectes petits, d’un en un. Compteu els que menja en uns 5 minuts; atureu-vos quan disminueixi l’interès en lloc de reposar-ne contínuament. Ajusteu la quantitat a la mida real de les preses i al creixement de l’animal. |
| Adults: a la mida final, el creixement s' ha alentat | Sobre 3 àpats setmanals | Ració de prova inicial: 3–5 insectes petits, d’un en un. Compteu els que menja en uns 5 minuts; atureu-vos quan disminueixi l’interès en lloc de reposar-ne contínuament. Ajusteu la quantitat a la mida real de les preses i al creixement de l’animal. |
Ajusta les porcions
Per valorar la ració, compareu la quantitat i el tipus d’aliment consumit amb el creixement i la condició corporal. Pesar setmanalment els joves i mensualment els adults ajuda a seguir l’evolució. Ajusteu la ració gradualment segons el creixement o les reserves; reduïu-la si la condició corporal indica excés de pes o queden restes. Investigueu la pèrdua de pes inesperada o la inflor anormal, en lloc de respondre-hi només amb més o menys menjar.
Preparar i oferir els àpats
Durant les 24–48 hores abans d’oferir-los com a presa, manteniu els insectes al recipient de cria amb aliment complet per a insectes d’alimentació i hidratació segura. Comproveu l’accés al menjar i a l’aigua i retireu les restes malmeses. Després seleccioneu preses de la mida indicada i prepareu només el lot que oferireu. Aquest procés, anomenat càrrega intestinal o gut-loading, millora la qualitat de les preses; el segó o la patata per si sols no corregeixen les mancances.
A l'hora de menjar, la presa ha de ser fàcil de empassar. Com a guia inicial, escolliu insectes que no siguin més amples que l'espai entre els ulls, després adapti la mida a la boca i la resposta de l'animal. Oferir-los individualment o en un plat resistent a fuites li permet veure la ingesta real i eliminar les sobres.
Les quantitats d'assaig són un punt de partida per a un animal sa i actiu a temperatures correctes: la ingesta rècord i la tendència del pes, després ajustar la ració. No s'al·liment de nou simplement perquè segueix colpejant a les preses.
Calci i vitamines
Just abans d’oferir-los, empolvoreu lleugerament els insectes pobres en calci amb calci sense fòsfor: han de continuar visibles, sense grumolls de pols. Els insectes habituals sovint tenen una relació calci:fòsfor desfavorable; alternar-ne les espècies no és suficient per corregir-la.
Escolliu un sol programa de suplementació: calci sense altres additius per als àpats habituals i un multivitamínic adequat per a l’espècie amb els intervals d’administració indicats a l’etiqueta. Registreu el producte i la D3 i la vitamina A que ja conté; no afegiu una segona dosi als àpats en què utilitzeu un producte combinat. Amb l’exposició a UVB mesurada, acordeu l’aportació de D3 per via oral; les concentracions dels productes no són intercanviables.
Cures diàries
Primers dies
Permetre l' accés a retiros i controlar el clima, l' alimentació i el pes sense molestar repetidament l' animal.
Neteja
Manteniu els animals i el material lluny de les cuines i les zones d’aliments, utilitzeu eines exclusives per a cada recinte i renteu-vos les mans amb aigua corrent i sabó després de manipular animals, el seu menjar, aigua de la instal·lació o accessoris. Manteniu els nouvinguts en quarantena separada i acordeu-ne la durada i els controls amb un veterinari abans d’introduir-los amb els animals ja presents.
Manipulació
Minimiceix les transferències i recolza el cos; eviti la retenció de la cua o el contacte forçat.
Controls
Registreu el pes, la gana i el comportament; consulteu un veterinari amb experiència en l’espècie si els canvis persisteixen. Si hi ha respiració dificultosa o ferides, contacteu-hi aviat sense esperar que els símptomes persisteixin.
Cria
Sexe, maduresa i preparació
Els mascles presenten protuberàncies hemipenals i esperons, mentre que les femelles són més robustes. Encara que la maduresa pugui arribar abans, espereu almenys un any i que la femella s’hagi desenvolupat completament.
Inicia un registre per a cada animal reproductor amb identitat, origen, edat documentada i pesos previs. Comparar la tendència del pes amb el creixement i la condició corporal; retardar les introduccions per a animals que continuen creixent ràpidament, perdent pes o recentment adquirits. Useu les edats indicades com a guia juntament amb aquests controls. Si el sexe no pot ser identificat de manera fiable, obté una avaluació per personal qualificat abans d'aparellar-se.
Preparació i cicle estacional
Després del descans estacional, recuperi gradualment la calor i l'alimentació abans de l'aparellament. El tall inclou agitar la cua i la perilla terminal; separar-se després de l'aparellament i mantenir allotjaments individuals per monitorar les reserves.
Abans de les trobades, prepara i prova els recintes per a les cries i té disponibles els primers aliments. Verifiqueu els registres d' alimentació regular dels adults i bona condició corporal, després verifiqueu l'accés des de les àrees exposades als retirs. Si el protocol d' espècies inclou canvis estacionals, ajusta la configuració gradualment i registra la resposta. Registreu la localització i lectura de l'aire nocturn, les superfícies i els ous per separat; mantenir aigua disponible a tot arreu.
Tallet i aparellament
Introduïu només adults identificats, compatibles, amb un altre recinte llest. Observar des de la distància i aturar la persecució persistent, lesió o incapacitat d'escapar de la parella; no separar per la força animals durant la copulació. Registra la data, ambdues identitats i el que vas veure realment: el nuvi, el contacte o l'aparellament per si sol no prova la fertilització.
Abans de la posta i el niu.
El primer parell d'ous pot arribar entre 20 i 30 dies després de l'aparellament. Proveir una zona de sorra humida profunda i estable o un niu de fibra humida; la femella excava principalment a la nit. Els espermatozoides emmagatzemats poden produir més grups aparellats d'òvuls.
Manteniu un lloc de posta adequat encara que no hi hagi mascle: les femelles poden produir ous no fecundats. Els esforços persistents sense posta, la debilitat o el teixit que sobresurt de la cloaca requereixen una valoració veterinària ràpida. Si apareixen aquests signes, no espereu la data prevista de posta. No comprimiu l’abdomen, no estireu els ous ni administreu fàrmacs per induir la posta sense indicació veterinària.
Incubació d ' ous
Es descriu un règim de 26–30 °C sobre vermiculita o perlita amb aigua 1 : 1 en massa, amb una eclosió del voltant de 60 – 80 dies en aquestes condicions. Mantén valors estables en comptes d' assignar un dia exacte a cada temperatura.
Proveu el sistema abans de posar amb una sonda independent a l'alçada dels ous. Utilitzar envasos nets i etiquetats, tancats però que permetin l'intercanvi d'aire, amb espai per a ous i cries. Mantingui els ous en la seva orientació original i no desprengui les clofolles enganxades. El medi ha de retenir la humitat sense aigua lliure a la closca; comprovar la condensació i la pèrdua d'aigua, afegint aigua a la vora en lloc de en els ous. Enregistrar la temperatura i els esdeveniments diaris sense obertura innecessària. Les durades són finestres: no augmentar la calor per complir amb una data.
Primers àpats i atenció als menors
Després de l’eclosió, utilitzeu paper net i un petit refugi. Espereu la primera muda, sovint al cap de 3–4 dies, i després oferiu grills petits. Manteniu una zona humida i la resta del terra sec. Separeu les cries per comprovar l’alimentació i el creixement.
Durant les primeres setmanes segueix cada jove: un grup d'alimentació no estableix que cada individu mengi. La ingesta, els excrements i el breu pesatge periòdic revelen creixement i quan augmentar l'espai i la mida de les preses. Es necessita un habitatge separat si la competència impedeix que es marquin les diferències d' alimentació o mida. El trasllat a un altre cuidador pot seguir àpats independents documentats repetids.
Recuperació femenina
Després de la reproducció, proporcioni aigua i la dieta equilibrada habitual, inicialment en porcions manejables; controlar el pes, l'activitat i la recuperació de la gana. Mantingues els suplements i la il·luminació d'acord amb la guia d'alimentació. Eviteu noves introduccions fins que s' hagi recuperat la condició anterior; poden ocórrer posades posteriors sense cap altre aparellament. Els esforços persistents, la debilitat o el teixit protuberant requereixen atenció veterinària, sense estrènyer l'abdomen.
Equip i diari d' exemple
Col·loqueu el niu on es pugui revisar sense desmuntar el recinte. Etiqueteu els recipients amb la identitat de la femella i la data de posta i prepareu el substrat indicat; per als ous adherits, instal·leu proteccions al mateix lloc sense desenganxar-los. Si feu servir una incubadora, instal·leu un termòstat i una sonda independent i proveu-la abans de la posta. Poseu també en funcionament els recintes de les cries i prepareu una balança i els primers aliments, tot reservant espai per a les postes posteriors.
Per seguir la reproducció de Nephrurus levis, porteu un registre amb les dates reals. Anoteu primer la identitat, el pes i la condició corporal dels adults i, després, les trobades observades, la posta o el part i les condicions de desenvolupament. Després de l’eclosió o el naixement, registreu el primer àpat realment acceptat i el creixement de cada cria, mentre continueu observant la recuperació de la femella. Aquestes dades ajuden a reconèixer les tendències de la vostra línia de cria sense convertir durades aproximades en terminis obligatoris.